Aquesta tarda hem escoltat i vist un powerpoint on en Jorge Bucay ens ha apropat a dos sentiments : LA TRISTESA I LA IRA , sentiments que poden semblar molt contradictoris però que sovint van lligats i es solapen. Aquest conte ha fet sorgir molts sentiments amagats dins el nostre cor, dins el nostre subconscient, en alguns casos i a provocat situacions amb un grau d'emotivitat important, hem plorat, hem rigut ... però crec que el que hem aconseguit ha estat saber que aquí a la classe tenim un espai on podem mostrar-nos tal i com som, podem plorar i podem compartir els sentiments per tal d'anar evolucionant com a persones i com a grup sentint recolzats i estimats pels nostres companys i companyes.
Us adjunto el vídeo que hem vist per tal que el podeu tornar a veure i podeu utilitzar aquest mitjà de comunicació per exposar tot el que us ha fet sentir i no hem tingut temps d'expressar o per comunicar missatges als vostres companys i companyes , estic segura que tot i que ens sembli dur fer aquest camí aprendrem moltes coses...
Us adjunto el vídeo que hem vist per tal que el podeu tornar a veure i podeu utilitzar aquest mitjà de comunicació per exposar tot el que us ha fet sentir i no hem tingut temps d'expressar o per comunicar missatges als vostres companys i companyes , estic segura que tot i que ens sembli dur fer aquest camí aprendrem moltes coses...
4 comentaris:
Jo crec que la classe que vam tenir el 8/5/10 va estar tranquileta.
Jo vaig aprendre el que era la furia i la tristeza i em va donar una mica de pena quan diu:en un reino encantado donde las hombres no pueden llegar.
Molts petons Christian.
Jo crec que la classe que vam tenir el dia 8 de maig va ser molt interessant.El conte de la FURA I LA TRISTESA ens van treure uns temes sobre els sentiments interessantisims!!!!!!!
Espero que hi axin moltes classes com aquestes.
Ainoa Herrero
Escoltar el conte de Jorge Bucay, em va fer reflexionar. Es veritat, tal com diu el conte, que moltes vegades darrere de la furia hi ha amagada la tristesa: jo abans, quan era mes petit, a vegades em posava furiós sense adonar-me´n que en realitat estava trist per alguna cosa (a vegades, quan alguna cosa que desitjava molt i no ho aconseguia o no em sortia bé, m´enfadava molt i no em podia controlar… era la tristesa disfreçada de furia) i altres vegades també a l´inrevés.
Una abraçada a tots. Fins demà.
Àleix N. :) :( :).
Hola meduses!
A mi em va agradar molt la classe que vam tenir el dia 8 de maig va ser molt tranquila i plena de sentiments.
Em vaig adonar de que la tristesa i la fúria sempre van lligades.
Em va agradar molt!
Pol
Publica un comentari a l'entrada